12 de septiembre de 2011

verano 2011

Cosas que me han parecido interesantes este verano. En la glorieta de Aguilas había exposición de pequeñas esculturas al aire libre, mezladas entre las flores, las plantas, los árboles centenarios y las palomas blancas. Artistas de la zona como Coronado que tiene también el mural en la iglesia y el nuevo auditorio Infanta Elena . Bonito perfil como de vela en el Paseo Marítimo. Es obra del taller de arquitectura de Barozzi y Veiga.
Aguilas, cálida, llena de belleza .
Exposiciones en Caixaforum de retratos de la Belle Epoque, del fótógrafo Catalá-Roca en la Pedrera, magnífica. Qué país España, años 50-60.

24 de febrero de 2011

Febrero, Madrid, arte

Un año más es Febrero y de nuevo Madrid con Arco y ArtMadrid. Este año quizás no había una oferta tan espléndida como otros años. En la Fundación Mapfre se exponían las obras del románico catalán , cesión del MNAC. Lástima que sólo unos días antes se había cerrado la exposición de los impresionistas. No hubo tiempo de más . También Madrid es un museo al aire libre y el domingo con un sol espléndido apetecía callejear.
Arco ha sido un poco más contenido. Más pequeño en tamaño, menos espectacular, pero a mí me ha gustado más. Las "buenas galerías" se repartían entre Arco y ArtMadrid. Arco tenía participación de galerías extranjeras. ArtMadrid no o muy pocas. Las dos ferias ofrecían espacios a creaciones algo más sorprendentes, por supuesto Arco superaba esta faceta y además contaba con la presencia de Rusia como país invitado.
Me pareció ver obra ya muy vista en otras ferias, otras ediciones.
Propuestas algo arriesgadas, no mucho, foto bastante, instalaciones algunas , obras bellas. Otros trabajos que sólo pueden ser fruto de momentos de frustración.
A Arco habría que ir pensando en cambiarle la denominación de feria de arte contemporáneo. Algunos artistas eran contemporáneos de generaciones de principios del siglo pasado.
Pero la visita bien vale un viaje.

29 de enero de 2011

VIERNES, LLUVIA, GALERIAS

Empieza a llover, viernes tarde, invierno. Pequeñas gotas, invita al paseo, a entrar en galerias, ver qué hay . Me sorprendo al ver en galerias de arte contemporáneo algunos cuadros de artistas que son representantes del arte clásico del pasado siglo. Modest Urgell, siempre magnífico pero tan triste, tant català. Una descoberta va ser Casimir Martínez Tarrassó en unes mides grans, plenes de color, taques que et descriuen la natura, viva, positiva , esclat de llum . A la Prats Art Gràfic una magnífica mostra de Josep Guinovart, 1977-2007. Brutal, arrelat als origins, al terròs, colors de la natura, grans, flors, palla,..l´eterna conexió de l´home , de l´artista al seu entorn. Un quadre de blaus, crec que l´havia vist en una exposició que li van fer a les Drassanes, l´any 2006,2007? Portes, ferros , tapes de bidons, el conreu , jocs amb forma d´animals simples. A mi m´encanta. A la Barcelona els clàssics seus de sempre. Els quadres de la Laura Hornig crec que ja els van exposar fa anys. També les petites cerámiques de Ferdinand Léger. Plenes d´energia, magnifiques i les escultures de Lizariturry, de terra cuita. Simples, contundents. A la sortida vaig veure de lluny un antic amic, em vaig alegrar, no era moment de dir rés, queia l´aigua a bots i barrals, ell també mirava els quadres en una galeria. Està com sempre. El temps només embelleix a les grans persones. No sabràs que et vaig veure. Quines casualitats la vida...Salut les copains!!!!

20 de enero de 2011

La Tarragona rústica al MNAC

Petits rastres de l´Alt Camp al MNAC. Només en una ràpida visita a la sala del Gòtic i vaig trobar una part del retaule de l´altar major de l´església de Sta Maria de Santes Creus de Guerau Gener i LLuís Borrassà. (mitjans S XV) Un altre retaule de Jaume Huguet (Valls 1412-Barcelona 1492) amb el tremp i els relleus d´estuc daurats sobre fusta. (Desprès he sabut que al MNAC hi ha la col-lecció més gran de pintures de Jaume Huguet). Una talla en pedra "Anunciació" atribuïda al mestre d´Anglesola , 1ª meitat del S XIV i que prové del Camp de Tarragona I curiosament a l´exposició temporal "Joies d´artista" , s´hi exposen creacions del joier de Valls Jaume Mercadé (Valls 1889-1967) , en treballs en solitari i també amb Francesc Vayreda. (Les àvies s´hi havien comprat els atuells de les seves noces, possiblement en les anades a Valls els dies de mercat). Sempre tira la terra. Enyorança.

18 de septiembre de 2010

skyline litoral de Barcelona

Tenim un nou valor en la fesomia de la nostra ciutat. Ho podem veure pujant al castell de Montjuïc o bé passejant pel port. Es el perfil marítim que ja identifica la ciutat quasi bé com la Sagrada Familia o el Tibidabo. Son els gratacels de Diagonal Mar, les torres Mapfre i hotel Arts a la Vila Olímpica, l´hotel Vela i el World Trade al Port Vell i en el passeig cap als molls de càrrega i creuers les enormes escultures metàliques ´"Ones" d´Andreu Alfaro. Crec que n´hi ha una més al final del dic, damunt l´aigua. Tot això en contrast amb l´estatua de Colón, l´esglèsia de la Mercè, els edificis de Correus, Drassanes, Aduanes i les cistelles del telefèric. Una ciutat d´arrels i cosmopolita. Molt maca.

Barceló

Miquel Barceló es el responsable de mi interés por el arte contemporáneo. Hace años , quizás diez y gracias al eco mediático de una exposición suya en la Casa de la Caritat, me acerqué a ver qué era aquello. Era una tarde cálida de primavera, creo. Iba sola y ya me impactó la cantidad de personas que subían las escaleras. Al entrar en la primera sala un enorme lienzo de colores terrosos, llenos de sol, árido, con personales pequeños , perdidos, oscuros, me impresionaron y ya luego el magnetismo fue total. No sé qué encontré ni sabría definir qué sentí, pero estar en contacto con el arte contemporáneo, visitar exposiciones, ha sido una normalidad en mi vida. Me ha llenado , me calma y aunque a veces nos distanciamos si el espíritu lo indica, al poco tiempo lo echo en falta, como a los buenos amigos. No falla.
De las dos exposiciones que hay actualmente en Barcelona, la del Arts Santa Mónica, quizás es más profunda porque indaga en el desarrollo del artista, pero a mi la que me gusta es la de Caixaforum, que ofrece Barceló a raudales, excesivo, matérico, humano. Vital.
No voy a acompañar el comentario con imágenes de sus obras. Hay que ir a verlas. Aquí voy a poner imágenes de luz y color , la cara amable de este verano que se va y no sé si lo voy a extrañar.

16 de mayo de 2010

exposicions

M´ha agradat molt la exposició que hi ha a la galeria Carles Taché . Es del fotògraf vigatà Manel Esclusa. Un joc de realitat i ombra. També val la pena passar per la Eude a pocs metres al carrer Consell de Cent, on hi ha una bona exposició de gravats, en especial tota la meva admiració per la Carme Aguadé , artista de més de noranta anys, amb una extraordinària vitalitat que reflexa enn les seves últimes obres. I dues notícies de dues amigues, la Pilar Bamba prepara exposició de gravats durant el mes de maig al CC Barceloneta i la Sofia Buxó pel juliol a la galeria Sargadelos.