barri sants Just i Pastor

He de reconèixer que tot i que sovint passejo pel barri gòtic i soc de Barcelona, mai havia passat pel barri del sants Just i Pastor. Està situat entre la via Layetana i la part de darrera de l´ajuntament. Pujant pel carrer de Jaume I quan arribem a l´alçada de la plaça del Rei, agafem el carrer de l´esquerra , carrer Dagueria, ( les dagues barcelonines tenien molta fama ) caminem 100 metres i arribem a la plaça de Just i Pastor, on hi ha l´església dedicada als nens germans madrilenys màrtirs dels emperadors romans i que es una de les més antigues de la ciutat. En els carrers dels voltants hi han varis palaus inicialment medievals i que van anar adequant-se al pas dels temps , amb decoracions rococó, S XVIII i XIX. Palau Requesens, Palau dels Lledó i el Palau Moxó, l´únic que segueix habitat per descendents dels marquesos i que actualment es pot visitar i fins i tot llogar per grans esdeveniments.

No cal dir que la sorpresa va ser gran doncs només coneixia els palaus gòtics de carrer Montcada, fantàstics amb els seus patis interiors d´on arrencan les escales magnífiques que portaven al pis principal.

El recorregut el vem fer amb un bon guia que ens explicà que alguns dels palaus del barri de Just i Pastor estàn edificats sobre l´antiga muralla romana , que per la seva amplada i fortalesa de fonaments ho permetia . Per la banda sud de la muralla sortiem cap al port . Una de les portes encara es pot veure dins l´edifici del Pati LLimona , avui centre cultural i cívic i una petita capella , avui en obres, dedicada a sant Cristòfol, patró dels traginers, antics conductors de mercaderies i carruatges.

Tots els palaus tenien estrcutura similar, amb portes amb arcs importants i dos o tres pisos, el primer de més alçada que el segon , doncs es on vivien els senyors . Els palaus medievals no tenien balcons, sinò finestres i en els segles posteriors es van afegir, per això alguns arcs estàn com tallats per la balconada.

I curiositats de l´esglèsia , en el pòrtic hi ha una imatge de la Moreneta. Segons la llegenda en aquesta zona s´hi trobava la primera comunitat cristiana que va rebre la visita de Sant LLuc, que havia conegut la Verge. Ell l´havia dibuixat i per tant aquesta imatge podria ser la que més s´acosta a la de la mare de Déu.

En l´interior s´hi troba una capella molt interessant tant pel retaule (es pot veure il-luminat) com perque alli hi resaven els combatents en els judicis de Déu el dia abans de la lluita i també perquè durant segles s´hi feia la lectura de les últimes voluntats de barcelonins morts lluny de la ciutat i que llegides davant l´ altar i en presència de notari, tenien valor legal .Fa pocs anys la Generalitat va anul-lar aquesta gràcia.

Un dissabte diferent.

Reapertura de la Fundació Tàpies "Obrim"

Como era de preveer las jornadas abiertas al público de este fin de semama han sido un éxito y aquí en Barcelona hemos cumplido con el ritual de acudir allá donde nos llaman desde los medios y sobre todo si huele a contemporáneo. La remodelación de la sede de la Fundació en el antes edificio modernista de la editorial Montaner ha quedado muy bien, un espacio muy amplio, diáfano. La biblioteca sigue siendo un lugar muy acogedor y con la fama de poseer un buen fondo editorial de arte contemporáneo. La exposición de la colección personal de objetos de arte de Tàpies me ha dado una visión nueva del artista como amante del arte, ecléctico pero conceptual, conciso. Las obras de Tàpies divididas en dos espacios expositivos, planta inferior las de los últimos veinte años y las anteriores en el piso superior, o gustan o no. No soy especialista pero me gustan, porque son diferentes , arriesgan, ....que parecen muy fáciles de hacer....pues hay que lanzarse y hacerlas!. Y tener una vida interior para imaginarlas. En la cola esperando entrar, se oían comentarios de si su estilo no era del todo original, que habían referentes de su obra, de si había estado muy bien apoyado, todo puede ser, pero es una figura de nivel internacional e incansable se muestra al lado de sus obras y trabajando. Yo también fui de las que hizo un buen rato de cola, ....para ser de las primeras...

Arte contemporáneo en un palacio rococó

La redecoración del palacio del S XVIII que los príncipes herederos de Dinamarca están ultimando para mudarse a vivir en breve en el complejo arquitectónico real de Amalienborg en el centro de Copenhagen, me ha parecido audaz y con un resultado sorprendente. Es un reportaje que aparece en el número 3423 de la revista Hola . Aparte de renovar todos los suelos con parquet de madera blanca de pino alemán que da una sensación de limpieza y calidez, han hecho una apuesta muy valiente al solicitar a reconocidos artistas daneses que pinten los muros de los salones, despachos y habitaciones , de forma acorde con su estilo y respetando el significado de los lugares y de los futuros habitantes del palacio.

El resultado es una maravilla, pues el colorido es inusual en este tipo de entornos, los temas escogidos reflejan una visisón actual del mundo y sin duda van a ser una herencia muy real e ilustrativa del concepto artístico actual.

Claro está que no ha habido estrecheces económicas en el presupuesto , pero a su favor está que han demostrado ser valientes en una propuesta acorde con los tiempos . Cuanto más lo miro, más me gusta.